Oops! It appears that you have disabled your Javascript. In order for you to see this page as it is meant to appear, we ask that you please re-enable your Javascript!

A Carlota y Miki les regalaron una sesión de fotos.. llegaba Lluc y era el recuerdo perfecto junto a Fosca, una flat-coated retriever hermosisima.

Buscamos un lugar dónde Fosca pudiera correr y Lluc estuviera tranquilo. Eran los 2 que marcaban el ritmo de la sesión:) Lluc tiene 4 mesetes y me sorprendió de forma increible. La sesión duró unas 2h y, este pequeño campeón no emitió ni un minisonidito de queja. Al contrario! no paró de sonreir y observar todo lo que hacíamos. En cambió Fosca una cabra-loca-sirenita no paró ni un segundo corriendo, oliendo y chapoteando. Fue perfecto porque todos tuvieron sus ratitos mágicos de diversión.

Os dejo su historia.. esta vez conocerás de cerca como un perro, Fosca, vive la llegada de un bebé.. continúa leyendo es preciosisimo.

En palabras de Carlota (català)

La Fosca va néixer el 26-03-2015. Va arribar a la familia amb 3 mesos. Al poc ens vam casar i es va quedar, amb el “avis”, fins que vam tornar del viatge i a partir d’aquell dia ja inseparables!

A principis d´any ens vam quedar embarassats! a l’inici creiem que la Fosca no se n’adonava del canvi. Però, poc a poc, el seu comportament amb mi va anar canviant, estava més mimosa, volia sempre estar aprop meu,… però el dia que més ens vam sorpendre va ser el dia del part.

Ella sabia perfectament que alguna cosa passava i, no em deixava sola en cap instant, simplement venia al meu costat durant les contraccions i recolsava el morro contra mi, mirant-me amb una cara com de “t’entenc, t’estimo i tot anirá bé”. Quan vam maxar cap a l’hospital ella es va quedar amb mirada trista mirant a la porta, a veure com anava tot…

Passats 3 dies vam anar cap a casa i la Fosca ens va rebre amb molta alegria, tenia una energia i uns nervis per veure’ns que ni es va adonar que hi havia una nova personeta entre nosaltres.
El Lluc va fer un gemec i és quan es va adonar que estava. Va voler olorar-lo i lleparlo de forma molt delicada.

Les primeres nits la van portar boja, ella es despertava cada vegada que el Lluc feia cualsevol soroll. Si jo m’aixecava, ella m’acompanyava allà on fos, i mentre li donava el pit les quedava al meu costat mirant o tumbada als peus.
Ara les nits per ella son tranquiles, ronca i tot! ja ni se n’adona quan el Lluc plora, però sempres està pendent de nosaltres i d’ell.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Pin It on Pinterest