Fotógrafo de Mascotas: La casa llena de amor gatiperruno

Silvia tiene un corazón tan precioso que desprende ternura en cada caricia que da. Su familia es gatuna y desde hace menos de un año también es perruna. Al entrar en su casa una inmensa armonía te envuelve.

Como me gusta hacer, le pido a Silvia que me cuente la historia de su familia gatiperruna y aquí os la dejo para que la disfrutéis tanto como yo.

>>>> en català <<<<<<

Voldria començar amb un agraïment a una persona molt especial que ha fet possible que aquest reportatge sigui una realitat, i no és només perquè me l’ha regalat, sinó perquè sense ella segur que a dia d’avui no seriem família nombrosa, gràcies ISA, saps que sempre agrairé el dia que sense coneixe’m em vas trucar per parlar-me d’en Ricky.

Tot va començar amb la pèrdua de la meva estimada Tiua, una gatona molt especial que em va acompanyar divuit anys i que quan vaig haver de dir-li adéu, el meu cor es va trencar en trossets tan petits que a dia d’avui, tres anys després encara no s’han tornat a ajuntar.

No canviaria el que ara tinc per tornar enrere, però tampoc ha estat fàcil. I és que cada animal t’aporta coses diferents i cada un és únic, especial i irrepetible

 

RICKY

En Ricky el van trobar un dia de pluja, al costat de la carretera completament moll. L’Isa el va recollir i el va portar a casa seva. Uns dies desprès el van publicar a la web de Protectora d’Olot.

En aquella època jo estava de dol intens per la Tiua, feia tres setmanes que la vàrem haver d’adormir. Recordo perfectament aquella nit, per primera vegada mirava la web de Terra Viva i vaig veure en Ricky que en aquell moment es deia Damm. Vaig tenir l’impuls de demanar informació d’ell, pensant que ningú em contestaria i aquí acabaria la història. La meva sorpresa va ser que dos dies desprès una noia amb veu dolça m’estava explicant que era un gat molt especial, i que la millor manera de continuar endavant i trobar una mica de reconfort era donant una oportunitat

PETER

En aquesta època ja havia començat a ser voluntària a la protectora Terra Viva d’Olot, i com no tenia cap experiència ni tampoc m’havia fixat mai en cap gos, vaig començar per ajudar amb els gats

L’anava veient setmana rere setmana però ni per un instant pensava en adoptar-lo, ja en tenia tres! … però un dia es va posar malalt i vàrem haver de córrer al veterinari amb ell. En un moment que ens varem quedar sols ell i jo, ell moll i tremolos dins el transportí i jo preocupadíssima, li vaig dir: si et cures t’adoptaré. Ja veieu, es va ben curar i ara és un gat espectacular. Té un caràcter molt tranquil, no li fa por res i el dia de la sessió de fotos ens va fer d’amfitrió acompanyant-nos per tota la casa. És un amorcete.

FIONA

La Fiona (la jefa com m’agrada dir-li) va ser la segona en arribar. La varen trobar acabada de néixer, amb el cordó umbilical penjant, dins d’una bossa tancada dins d’un contenidor, amb el seu germà, que pobret no va tenir tanta sort i va morir. Aquesta vegada també va ser l’Isa qui la va recollir i la va tirar endavant a base de bibis i es que jo mai havia cuidat un gat tan petit. Quan va tenir un mes la vaig portar a casa i va començar una nova etapa més mogudeta i és que la Fiona té molta tela…és una mandona i una xerrapeta. Sens dubte és la que em fa riure més.

(PETER…..) I va arribar el dia, vaig anar a coneixer en Ricky. Quan el vaig veure no vaig sentir res, era un gat, un altre gat, no era la meva Tiua, però tot i així el vaig portar a casa “de prova”. Sentiments de felicitat i rebuig es varen ajuntar durant dies fins que vaig decidir adoptar-lo, perquè no? El buit que sentia dins meu continuava. Però amb els dies les setmanes i els mesos tot va anar canviant i ara us puc dir amb certesa que és el millor que he fet a la meva vida! En Ricky és un gat molt especial, és tranquil i equilibrat i m’ha aportat tot el que em faltava. És el rei de la casa i l’estimo amb bogeria.

MAIA

Una altra recollida in extremis de l’Isa, un mes d’edat, estirada mig morta al costat de la carretera, molla, amb bronquitis i algun altra problema a dia d’avui tot solucionat. Va ser veure-la i saber que la volia amb mi, una rateta petita amb uns grans ulls que miraven el mon, uns ulls tan oberts que semblava que no es volia perdre ni un instant de vida. Vaig enamorar-me d’ella.

La Maia es introvertida i no li agrada la companyia de la gent que no coneix, però amb mi… és la gata més carinyosa i especial del mon, és la meva petita.

MELU

Quan vaig començar a anar a la Protectora d’Olot, vaig decidir apadrinar un gos, m’era igual quin, el que mes ho necessites….

Com si el destí ens hagués volgut ajuntar, feia tres mesos que la Melu havia entrat en molt mal estat, molt prima, amb la leishmània pels núvols i sobretot, molt i molt trista. Això és el que em va fer dir apadrinar-la a ella i intentar posar una mica d’alegria a uns ulls de color mel tan tristos.
Dos any i mig desprès d’anar-la a passejar cada diumenge vaig saber que ja no podria viure sense ella

La conexió que tinc amb la Melu és la més semblant a la que vaig tenir amb la Tiua, quina cosa, gata i gossa, diferents però infinitament semblants   

ISA

Per acabar faré uns últims agraïments: molt en especial a la Marina, la Tania i a la Susi que fan una feina espectacular i a vegades molt difícil a la Protectora Terra Viva, a en Jordi C. per ensenyar-me que hi ha gent tan bona com ell, que només li falten les ales per a ser un àngel i a tota la gran família de Terra Viva que es desviuen per ajudar als animals que més ho necessiten.

Adopteu us canviarà la vida i canviareu la seva.

 

<3