Fotógrafo de mascotas "Muffin&Izoku, un decir adiós bellísimo"

Decir adiós a tu amigo peludo nunca es fácil. Saber que en unos días llega ese adiós y tiene fecha marcada en el calendario requiere de una fortaliza de súperhéroe. Marta no es un súper héroe. Es valiente, aunque por dentro este a cachitos… ella es amor.

Y todo porque Izuku, el peque de la familia. El de 3 años, tuvo una embólia y tiene secuelas incurables. Os diría que se le despedía, y era así. Me hubiera encantado entregar antes las fotos, no he llegado a tiempo. Hoy ya no está.

Sinceramente poco puedo decir de esa mañana.. fue emotiva, alegre, divertida pero sobretodo bellisima.

Os dejo su historia en palabras de Marta:Izoku És el meu tullidet… Ja va començar malament … Van venir d´una camada d´onze d´un criador, amb parvovirus, i sols ell va sobreviure… Com no tenia diners per pagar… Me´l vaig quedar… Aviat va entrar a quiròfan després d´un any de diarrees, li vam fer una colonoscòpia i una gàstroscopia, i va resultar ser alergic alimentari, així que pobret ha estar molt mimat. Al desembre va patir l embòlia. A pesar de posar moltes ganes i esforç (cada setmana anem a BCN per a fer fisioteràpia i electroestimulació) no hi ha manera no tornarà a fer pipi ni kk, així que porto 6 mesos sondant-lo 2 cops cada dia. La Muffin, és la meva nena, operada ja 3 vegades (dues de coses que s´ha tragat i una dels lligaments creuats). És el meu amoret, tinc debilitat per ella ho reconec. L´Izoku, és la cosa mes mimosa del món sols vol que el toquin i que li facin carícies. I és súper obedient… Ahhh el David fa casi un any que està amb mi i encara que ell és més de gats, en tenia un que va morir fa 2 mesos. Ha tingut molta paciència amb l´Izoku, no és fàcil viure àmb un gos que es caga al damunt ni dormir amb pudor a merda… Crec que poca gent ho hagués aguantat. Bitxu el gat de la Mala llet, el de 3 potes El va trobar la meva sòcia quan feia uns 4 mesos que havíem obert la clínica i tenia una pota morta sense sensibilitat i l´arrossegava. Vam intentar que millores pero no hi va haver manera, així que al final per evitar que es moris li vam haver de tallar la pota. ma mare, una currante, que al desembre va patir un ictus pero amb la força de voluntat enorme. És una lluitadora nata.