A esta familia la conocí, o más bien la “desvirtualicé”, en el Video de Navidad que organizamos con los seguidores de nuestras redes sociales. Se vinieron sólo Odie y Anna y ya vi que eran puro amor.

Quedamos en su casa, y es que viven en un lugar de privilegio.. con campo y campo y caaaaaampo por todas partes. Me prepararon un delicioso desayuno y me regalaron una Polaroid de ese día genial, y en casita la colgué! <3

recuerdo en polaroid de la sesión de fotos de mascotas

Y como siempre hago.. me gusta saber de vosotros a veces escribo y otras dejo que se describan.. y lo dejo tal cual…. porqué… ¿Qué puedo añadir yo, a estas palabras tan preciosas que me mandó Anna de su familia?
Pues poquita cosa.. que fue una mañana deliciosa que disfruté con todos los sentidos. ToOodos! porque hasta biscochito comimos antes de las fotos:)

Os dejo su historia:

La història de la nostra família va començar un matí poc productiu a la universitat. Entre classe i classe de filologia vaig topar amb una finestra i gràcies a mirar més enllà vaig trobar-me el Miko, l’amor gatuno de la meva vida, i ens vem enamorar. Un parell d’anys més tard vaig conèixer l’amor perruno de la meva vida quan a l’anar a la gossera i agafar un cadellet se’m va pixar al damunt. Vaig pensar que era una senyal, així que me’l vaig emportar cap a casa i li vaig posar Odie de nom (set anys més tard encara explico que no es diu “odi” de “odio”, sinó “Odie”, com el gos del Garfield). Un anyet més tard, de cop i volta, el Miko es va posar molt molt malaltet i li van acabar diagnosticant depressió… sí, molt i molt autèntic, com ell mateix. En una de les visites al veterinàri vaig topar-me amb un gat blanc preciós preciós que em va dir “meeeeeeeu” quan me’l vaig mirar. Així que què vaig fer? Me’l vaig emportar cap a casa i es va convertir en un altre amor gatuno de la meva vida. Així van passar uns quants anys i un dia, de cop i volta, va aparèixer el Ferran a la nostra família. I amb ell, el Dexter, l’altre amor perruno de la meva vida, el què ens protegeix a tots plegats i no deixa que ens passi res dolent (bé, si més no ho intenta). I, per què no dir-ho, entre tants amor animals vaig trobar l’amor humà de la meva vida, el Ferran.

Anna

Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els MagnificsEls Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics Els Magnifics

Descubre más desde Fotógrafo de mascotas Els Magnifics

Suscríbete ahora para seguir leyendo y obtener acceso al archivo completo.

Seguir leyendo