Xell vió la sesión de Isa y Javi y se emocionó. Anna al ver su reacción se emocionó. Así que le regaló su propia sesión con sus magnifics. Escogieron un lugar idílico. Paseamos por rincones escondidos de La Fageda d´en Jordà y acabaron celebrando el día los 4 en un picnic de lo más delicioso.
Fue una mañana de invierno increiblemente bella. Un paisaje mágico. Un picnic delicioso y todo en compañia de este cuarteto que emociona.
— Anna nos cuenta su historia (en catalán) —
La nostra familia està formada per la Sal, la Nana, la Pruna, la Sofi, la Xell i l’Anna. Pels matins és tot una sorpresa; no sabem mai quantes serem al llit. Estem molt contentes i orgulloses de la nostra familia.
La Xell es va enamorar de la Sal per internet. Va ser un amor a primera vista….però estava a Toledo!. Vam llogar una autocaravana i a recollir-la s’ha dit. Ella ho va tenir clar; quan vem obrir la porta del cotxe, va pujar i se’ns va quedar mirant volent dir: ja podem marxar! 
La Sofi és un món a part. Estava a la protectora Terra Viva i ningú la volia perquè té leucèmia. Vam decidir fer-li casa d’acollida però, en una setmana, ja estava adoptada. És un bitxo, omple la casa d’alegria amb els seus jocs, transmet vitalitat i és molt mimosa 
Des de llavors han viscut de tot: camino de Santiago, excursions i travesses. Han compartit entrepans, dormint en refugis, tenda de campanya, viatges en tren, autostop, És, com diu ella, la seva treballadora, companya d’aventures, la col·lega i la seva parella si s’hi pogués casar. És tot amor. 
La Pruna va aparèixer un vespre d’hivern. Era una boleta de pam perduda pel carrer que es va posar a miular quan va veure la Xell. Evidentment va anar cap a casa per poder-la curar d’una pneumonia que no la deixava ni respirar. I ja porta 8 anys amb nosaltres 
La Pruna és la gata parlanxina de la familia, que transmet molta pau. És molt dolça i tranquil·la. 
Quan vam adoptar a la Sal es van quedar a la residencia els seus 4 fills (encara en queden dos per adopta ). La Nana era la més poruga i insociable.
La vam agafar com a casa d’acollida quan feia un parell d’anys que teniem a la Sal i, poc a poc, mentre ella anava superant les seves pors, a nosaltres ens robava el cor….i es va quedar. És com una iaiona rondinaire, tossuda però molt dolça i llepona.
La Xell va decidir compartir la vida amb l’Anna només de veure-la, d’això ja fa 16 anys. 
L’Anna no volia tenir animals i es va trobar amb un gos, un gat, un hámster i animals varis recollits del carrer. Però la bojeria de la Xell pels animals s’encomana…
Trackbacks/Pingbacks