Una tarde asistí a una sesión de lectura en la Biblioteca de Belviche donde Perruneando realiza un proyecto de Intervención asistida con perros para acercar la lectura a los niños, jóvenes y no tan jóvenes:) Allí conocí a Miriam y Lia que estaban trabajando. Meses después, gracias a este encuentro y a un perro viejito, corríamos descalzos por la playa junto a toda su familia. El viejito es Kako y en nada te lo presento en fotos:)
Quedamos en la playa de Vilassar de Mar.. Fue alegre y de luz bonita. Acabamos mojadísimxs y llenos de arena por todas partes tomando un café post chapoteos y risas en el mítico Palomares.
Sin más te dejo con ellos:
Cada nit, al sofà de casa s’hi barregen 20 potes… que com està el sofà? Doncs brut, abonyegat, foradat per tot arreu… però què voleu què us digui, per a mi, és el millor sofà del món!
Jo em dic Míriam i soc de Sabadell. Era gatuna.. però arrel de tot el que llegiràs sobre la meva familia entendràs el perquè a dia d´avui la meva feina professional és Intervencions Assistides amb Gossos:)
…. fa uns anyets que vaig conèixer al Sergi, el barbudet de les fotos, de Barcelona, i que després d’uns ara si, uns ara no es va convertir amb el meu company de tot, o quasi tot.
Però el Sergi no anava sol…
… sino acompanyat d’un gosset negre, guapo a més no poder…el Kako! Que encara que va ser trobat a Ocata, és l’únic gos de la família que no li agrada el mar
al cap d’uns anyets ens vam trobar a la petita Cendra, la gosseta blanca amb un antifaç negre als ulls. La Cendra és el dimoniet de la família i la responsable de tornar-me boja dia rere dia des de fa 3 anys
La Cendra és explosiva, amb por a tot allo que es mou, corri o voli. Si ens creuem un dia pel carrer, segurament la veureu bordant… no ha de passar cap cosa excepcional, no! Una fulla que cau, un colom menjant pa, una persona amb ulleres, amb un vel o amb el carro de la compra,.. un gos petit, mitjà o gran… tant se val!
És nerviosa a més no poder. Iintenta comprendre un món que no entén. Al mateix temps, és protectora, fidel, carinyosa, ultra mimosa i la millor companya de vida que podria tenir.
La Lia, la vam anar a buscar a Córdoba, ella és el núvol ros i esponjós dels clicks de l’Ari. És juganera, una enganxina que demana carícies constants, però a la vegada és independent i amb una personalitat que enamora.
El Kako és un vellet de 15 anys amb un tret físic molt característic … té una orelleta amunt i l’altra avall, És tossut i grunyón però a la vegada molt mimós.
La Lia m’acompanya a molts llocs, ja que a part de ser companya de vida, també ho és de feina. Amb ella fem Intervencions Assistides amb Gossos, coneixem a molta gent i ens agrada molt, allà on va deixa una petjada difícil d’esborrar.
Ell és el culpable d’haver-me enamorat d’aquesta espècie peluda de quatre potes (jo sempre havia sigut més de gats), de voler aprendre, saber més d’ells i de voler indagar sobre el perquè de les coses.
la darrera en arribar ha sigut la Hiru (3 en Euskera), Una petita valenciana negra. La “terremoto” de la casa que ho ha posat tot de cap per avall! Ella és tot el contrari que la Cendra, és segura, decidida i no li fa por res.
La Hiru està començant a acompanyar-me a la feina, va aprenent poquet a poquet i com era d’esperar… li encanta i ella encanta a les persones que coneix.
I així som nosaltres, una família de locura però molt ben avinguda! = altament axuxable!!!! (aqui entro jo..l´Ari..) … Després d´haver llegit la seva història… no m´equivoco, oi?
+++++++++++++++ 🖤++++++++++++++++
Si quieres ver a este equipazo trabajar.. haz «click» en la foto y déjate llevar <3